Després de tot aquest temps vull fer una reflexió sobre el que em va portar a viure a Colònia, el que em manté ací i el que em fa que vulga tornar a casa.
Ja fa quasi dos anys i mig que visc a Alemanya. Vaig vindre amb una beca i després de treballar com a auxiliar de conversació ajudant a alumnes que estudiaven (i espere que continuen estudiant) espanyol vaig decidir quedar-me i buscar un altra feina.
Vindre va ser fàcil... tenia treball abans de xafar terres alemanyes. Però quedar-me va ser més difícil. Des de juny de 2013 tot va començar a complicar-se. Primer va vindre l'estiu i com toca vaig estar de vacances a casa... per sort vaig aconseguir unes pràctiques per a poder tornar a l'agost però el que havia de durar tres mesos va durar només un per les males condicions laborals.
A mitat de setembre em veia amb una mà davant i una darrere lliutant per no tornar a casa i permanèixer a una terra que fins aleshores havia sigut amable amb mi. Gràcies a un amic (los contactos lo son todo) vaig trobar la feina que tinc ara. Per sort no vaig tardar més de dos setmanes en tornar a treballar així que puc dir que tot va anar bé.
Hui per hui estic treballant i per tant puc estar contenta. Però problemes econòmics que no tindria si estiguera en Espanya, per desgràcia els he tingut ací. I he de mantindrem alerta per a que no tornen.
És com tenir el cor dividit, treball a Alemanya, familia i amics a Espanya... A voltes crec que tornar no estaria tant malament... segur que trobe alguna cosa, pense. Però al moment següent crec que no vull tornar a unes condicions pitjor del que tinc ací.
En fi, difícil solució.
Elena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada